Fins ara, la teoria Bio <-> Psicologia de Xarxes ens ha explicat com la ment es redueix en últim terme a patrons d'activació de xarxes neuronals, mitjançant processos que són en gran part inconscients i que aquestes xarxes es modifiquen amb l'experiència mitjançant el fet que les neurones que s'activen juntes queden connectades ("Neurons that fire together wire together"), expressió amb la que Donald Hebb (1) volia inidicar que cada experiència, pensament, sentiment i sensació física activa milers de neurones, que formen una xarxa neuronal i que quan una experiència es repeteix una i altra vegada, el cervell aprèn a activar les mateixes neurones cada vegada.
Però això és només una part del problema. L'altra part és entendre com és possible que xarxes d'activació neuronal produeixin el pensaments, conceptes i en general els elements que formen la nostra vida mental. La teoria Bio <-> Psicologia de Xarxes incorpora el principi de transformació per explicar-ho (2). Tryon ofereix un mecanisme plausible i en la meva opinió interessant, però el trobo potser una mica més especulatiu que la resta de principis de la teoria.
El que Tryon proposa és que els conceptes i altres elements del pensament sorgeixen mitjançant un procés anàleg a l'anàlisi factorial. Els psicòlegs han acceptat l'anàlisi factorial com un mètode legítim per calcular constructes latents com la intel·ligència, la introversió i el neuroticisme des que Spearman (3) va introduir aquest mètode fa més d'un segle. Suposem que els individus d'una població fan una sèrie d'exàmens que inclouen problemes de molts diversos tipus; els resultats mostren que aquells individus que resolen més problemes de seriacions matèmatiques també són capaços de fer operacions matemàtiques més complexes i de forma més ràpida, i que els que resolen analogies verbals també tenen millor comprensió lectora. No només això, el fet és que la majoria d'individus que resolen millor problemes matemàtics també resolen millor problemes verbals. Per explicar-ho, utilitzem un constructe que no podem observar directament (per això en diem "latent"): la intel·ligència o més concretament el factor g d'intel·ligència general.
Observem ara la figura següent.
La meitat superior d'aquesta figura il·lustra un model simplificat de dos factors (Fi i F2) sorgits de les respostes a sis ítems en una prova psicològica (variables (V1-V6). L'ordinador calcula les càrregues de cada ítem en cada factor, que aquí es mostren de forma genèrica mitjançant les línies que defineixen els dos constructes latents i indicarien la importància de cada element per a cada factor. L'investigador és ara qui dóna nom als constructes que l'ordinador ha descobert. La figura en la meitat inferior d'aquest diagrama inverteix l'esquema de dos factors i el transforma en un model de xarxa de dos nivells. A la fila superior, els sis nodes (V1-V6) ara representen micro-característiques dels estímuls. A la segona fila, els dos nodes (Fi i F2) segueixen representant dos constructes latents, però ara són transformacions de les mico-característiques dels estímuls, en altres paraules, emocions i conceptes.
Un avantatge de la teoria Bio <-> Psicologia de Xarxes és que Tryon continua elaborant-la mitjançant actualitzacions i revisions del llibre original. En el suplement al capítol 3, versió 1, (4), Tryon introdueix un nou model d'emergència anomenat cognició semàntica i proposat per James L. McClelland i Timothy T Rogers (5, 6, 7). Segons aquest model, el rendiment en les tasques semàntiques sorgeix de la propagació de senyals en un sistema d'unitats de processament simples però massivament interconnectades. Les representacions que s'utilitzen en la realització d'aquestes tasques es troben distribuïdes en la xarxa i corresponen a patrons d'activació de les unitats, determinats per la força de les connexions entre elles. El coneixement semàntic s'adquireix a través de l'ajustament gradual de la força d'aquestes connexions en el curs de l'experiència. Els autors mostren com un model computacional senzill exhibeix una diferenciació progressiva de coneixements conceptuals, similars a aspectes del desenvolupament cognitiu. Aquest model permet abordar aspectes de l'adquisició del coneixement conceptual en la infància o la desintegració del coneixement conceptual en la demència. Aquest model és bastant complex i Tryon reconeix que no el domina encara completament (per no di jo). Per veure gràficament l'origen dels conceptes segons la teoria de la cognició semàntica, podeu estudiar la figura següent:
L'importància del principi de transformació és que dóna sentit a la psicologia com a disciplina diferenciada de la neurociència. La ment s'explica per les xarxes neuronals, però aquests no són suficients per determinar la psicologia. Cal una ciència que lligui el cervell amb l'experiència i la formació del pensament i les emocions. El principi de transformació converteix la teoria Bio <-> Psicologia de Xarxes en una teoria psicològica.
En un proper apunt veurem les implicacions del principi de transformació per a la psicoteràpia.
Referències
[1] Donal D. Heb (1949). The organization of behavior: A neuropsychological theory, New York: John Wiley & Sons.
[2] Warren W. Tryon (2014). Cognitive Neuroscience and Psychotherapy: Network Principles for a Unified Theory. New York: Academic Press.
[3] Charles Spearman (1904). "General Intelligence," Objectively Determined and Measured. The American Journal of Psychology, Vol. 15, No. 2, pp. 201-292.
[4] Warren W. Tryon: Supplement to Chapter 3, V1: Core Network Principles: The Explanatory Nucleus from Tryon, W. W. (2014).
[5] James L. McClelland i Timothy T. Rogers (2003). The parallel distributed processing approach to semantic cognition. Nature Reviews - Neuroscience, vol. 4, 310-322.
[6] Rogers, T. T. & McClelland, J. L. (2004) Semantic cognition: A parallel distributed processing approach. MIT Press.
[7] Rogers, T. T., & McClelland, J. L. (2008). Précis of Semantic Cognition: A Parallel Distributed Processing Approach. Behavioral and Brain Sciences, 31, 689-749 doi 10.1017/S0140525X0800589X.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada