Cada categoria en el DSM té una llista de criteris. Si es compleixen "suficients" (sovint, poc més de la meitat) d'aquests criteris, es classifica la persona dins de la categoria diagnòstica. Per exemple, la llista de comprovació per a la depressió major inclou una llista de nou símptomes, i cal tenir-ne almenys cinc per rebre el diagnòstic.
Aquesta classificació influeix de manera determinant en com es fan els diagnòstics, els tractaments i la recerca en malaltia mental. No obstant això, molts autors creuen que el sistema DSM és incompatible amb la naturalesa de les malalties mentals, que no es poden classificar adequadament en compartiments estancs (2, 3). L'ús de categories estretes i rígides en el DSM crea per tant obstacles per al diagnòstic i el tractament eficaç, i dificultar una investigació sòlida.
Ara, un consorci de psiquiatres i psicòlegs de les universitats de tot el món, codirigit per la Universitat de Stony Brook, de la Universitat de Minnesota i la Universitat de Notre Dame investigadors, ha proposat un nou enfocament per al diagnòstic de trastorns mentals (4, 5). Segons el web del projecte, la Taxonomina Jeràrquica de la Psicopatoligia (Hierarchical Taxonomy Of Psychopathology (HiTOP)) té per objectiu avançar en la classificació de la psicopatologia per a maximitzar la seva utilitat en la investigació i la pràctica clíniques. El HiTOP pretén superar les limitacions de les nosologies tradicionals, com ara el DSM-5 i la CIE-10 com són els límits arbitraris entre la psicopatologia i la normalitat, les frontees poc definides entre els trastorns, la co-ocurrència freqüent de trastorn, l'heterogeneïtat dins dels trastorns, i la inestabilitat dels diagnòstics.
L'enfocament, articulat en un article publicat al Journal of Abnormal Psychology (6), és un sistema de classificació d'una àmplia gamma de problemes psiquiàtrics basat en l'evidència científica, els símptomes de la malaltia i els problemes de funcionament. El sistema de diagnòstic aborda les deficiències fonamentals de la cinquena edició (2013) del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5), els clínics i investigadors guia a les malalties mentals.
El HiTOP enfoca aquests problemes des d'una vessant psicomètrica: comença pels símptomes més bàsics i els va agrupant en categories progessivament més generals derivats empíricament:
- Símptomes
- Components
- Síndromes / trastorns
- Subfactors
- Espectres
- Super-espectres
Recordem en aquest punt, que Avshalom Caspi i Terrie Moffit varen trobar que la psicopatologia adulta s'explica mitjançant una estructura factorial en la que predomina un factor p, anàleg al factor g d'intel·ligència general (7).
Aquest enfocament redueix l'heterogeneïtat dins dins d'un mateix trastorn perquè agrupa en una mateixa categoria els símptomes relacionats i assigna els símptomes sense relació al categories diferents. La comorbiditat esdevé en conseqüència una característica explícita i predictible del model. Finalment, els fenòmens psiquiàtrics es descriuen dimensionalment, per abordar els problemes de de les fronteres i la inestabilitat des diagnòstics.
Descripció de les malalties mentals a partir de l'evidència empírica
L'anàlisi de les dades sobre com les persones experimenten trastorns mentals mostra patrons clars en la co-ocorrència dels trastorns. Per exemple, algú que està deprimit és més probable que experimenti també ansietat, i algú que juga compulsivament és més probable que lluiti també amb l'addicció a les drogues o a l'alcohol.
Aquest tipus de patrons de co-ocurrència posa de relleu que hi ha característiques subjacents i comunes que comparteixen deteminats grups de trastorns. Durant els últims 20 anys, desenes d'estudis han analitzat els patrons de co-ocurrència de desenes de milers d'experiències de la malaltia mental de les persones. Aquests estudis convergeixen en un model amb sis grans àrees:
- La internalització, que reflecteix una propensió a les emocions negatives excessives, com la depressió, l'ansietat, la preocupació i el pànic;
- La desinhibició, que reflecteix una predisposició cap a un comportament impulsiu i descuidat, i a l'abús de drogues o alcohol;
- L'antagonisme, que comporta un comportament agressiu, desagradable i antisocial;
- Els trastorns del pensament, que inclouen experiències d'al·lucinacions, deliris o paranoia;
- El despreniment, marcat pel baix desig social i la retirada de les interaccions socials; i
- El somatomorfisme, definit per símptomes mèdics inexplicables i la recerca excessiva de consol i d'atenció mèdica.
Cada un d'aquests sis dominis es pot mesurar en una dimensió contínua que representa la probabilitat que una persona experimentarà els símptomes corresponents. Per exemple, unq persona que se situa cap a l'extrem inferior de la internalització és probable que sigui emocionalment resistent, tranquil i estoic davant l'adversitat. Algú a l'extrem superior podria ser propens a períodes perllongats i profunds de depressió, preocupació incontrolable i pors irracionals intenses.
La posició d'una persona en aquestes dimensions pot predir no només la salut mental actual, sinó també el tipus, la quantitat i la gravetat de tratorns específics a l'estil DSM que pot experimentar en el futur.
El marc Hitop va més enllà dels sis grans dominis esmentats i inclou també dimensions més estretes niuades dins d'aquests dominis que permeten caracteritzar les experiències de la malaltia mental de les persones amb més detall.
Per exemple, la dimensió d'internalització inclou dimensions més estretes de por, angoixa emocional, trastorns alimentaris i baixa funció sexual. El mesurament d'aquestes dimensions més estretes pot mostrar ràpidament les formes en què és probable que aparegui un alt nivell d'internalització.
Al seu torn, aquestes dimensions més estretes es poden separar en elements fixes més detallats per determinar, per exemple, si un alt nivell de la dimensió por és probable que aparegui en les interaccions socials, com fòbies, o com obsessions o compulsions.
Aquesta estructura jeràrquica de l'estructura - en el qual les dimensions generals es poden dividir en dimensions successivament més estrets i més detallades - fa que sigui altament flexible per a les necessitats dels clínics i investigadors. Les idees centrals en el marc Hitop ja s'utilitzen per enfortir la investigació sobre la malaltia mental, i estan a punt per ser utilitzades en la pràctica clínica (8).
Les dimensions més detallades ens permeten identificar els grups de símptomes més greus o angoixants i ens faciliten comprendre plenament la naturalesa, l'abast i la gravetat d'aquest símptomes. D'aquesta manera, podem triar els tractaments més adequats i eficaços disponibles.
Així doncs, el marc jeràrquic i dimensional del HiTOP supera les limitacions del DSM que depèn de trastorn discrets "presents o absents": L'estructura jeràrquica permet avaluar i retenir informació detallada sobre els símptomes que presenten els individus. L'estructura dimensional també supera els llindars de diagnòstic arbitràries del DSMperquè permet determinar la gravetat de la malaltia mental en cada dimensió.
També supera la fragilitat dels trastorns DSM (és a dir, la seva aparició, desaparició i els canvis en els símtomes). La remissió d'un símptoma - o l'aparició de nous símptomes - es conceptualitza simplement com a un desplaçament de la posició de la persona en cada dimensió.
En resum, veiem que a partir de dades empíriques se genera una imatge que és molt diferent de les categories de trastorns derivades dels comitès del DSM. Aquest nou marc jeràrquic i dimensional és molt més consistent amb l'estructura real de la malaltia mental, i pot revolucionar la forma de diagnosticar i tractar les diferents formes en què les persones lluiten amb la seva salut mental.
Referències
- Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders. Recuperat de la Wikipedia el 29 d'abril de 2017.
- Allen J Frances M.D. (2012). DSM5 in Distress. Psychology Today. Posted Dec 02, 2012
- Christopher Lane (2013). The NIMH Withdraws Support for DSM-5. Psychology Today.
- The Conversation (2017) How better definitions of mental disorders could aid diagnosis and treatment.
- Kotov R, Krueger RF, Watson D, Achenbach TM, Althoff RR, Bagby RM, Brown TA, Carpenter WT, Caspi A, Clark LA, Eaton NR, Forbes MK, Forbush KT, Goldberg D, Hasin D, Hyman SE, Ivanova MY, Lynam DR, Markon K, Miller JD, Moffitt TE, Morey LC, Mullins-Sweatt SN, Ormel J, Patrick CJ, Regier DA, Rescorla L, Ruggero CJ, Samuel DB, Sellbom M, Simms LJ, Skodol AE, Slade T, South SC, Tackett JL, Waldman ID, Waszczuk MA, Widiger TA, Wright AG, Zimmerman M. (2017). The Hierarchical Taxonomy of Psychopathology (HiTOP): A Dimensional Alternative to Traditional Nosologies. J Abnorm Psychol. 2017 Mar 23. doi: 10.1037/abn0000258
- David Aparicio (2017). Psicólogos y psiquiatras crean un nuevo modelo diagnóstico para los trastornos mentales. Psyciencia.
- El factor P, dins d'aquest mateix blog.
- Craig Rodriguez-Seijas, Nicholas R. Eaton & Robert F. Krueger (2015). How Transdiagnostic Factors of Personality and Psychopathology Can Inform Clinical Assessment and Intervention. Journal Of Personality Assessment, vol. 97, pp. 425-435
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada