L'afecte és una cognició

Versión en español

Hi ha un llarga història que considera racionalitat i emotivitat dues característiques, propietats o components de la ment separats i sovint en conflicte i amb necessitat de conciliació.

La metàfora clàssica més coneguda d'aquesta dicotomia és segurament la de Plató en "Fedre", que compara la ment amb un carro tirat per dos cavalls. L'auriga representa l'intel·lecte, la raó, o la part de l'ànima que ha de guiar l'ànima cap a la veritat, un cavall representa impuls racional o moral o la part positiva de la naturalesa passional (p.e. la indignació justa) mentre que l'altre representa les passions irracionals de l'ànima, els apetits o la naturalesa concupiscent. No hagués citat Plató per citar sinó fos perquè recordo que vaig estudiar aquesta al·legoria quan estudiava filosofia al meu batxillerat, fa ja tant de temps!

En realitat, però, sempre m'ha semblat molt més interessant la contraposició entre el Sr. Spock i el Dr. Leonard H. "Bones" McCoy. El Sr. Spock és un vulcanià sense sentiments, totalment racional, mentre que el Dr. McCoy és procliu a reaccionar i decidir en base a sentiments. La paciència de Spock i l'exasperació de McCoy formen el fil conductor de molts episodis. En la seqüela a la sèrie original, "la nova generació", aquesta dicotomia entre racionalitat i sentiment es torna a encarnar, de forma particularment brillant en l'androide Data, sense sentiments (encara que ningú no s'ho acaba de creure) i capaç de raonar com l'ordinador que és.

Star Trek té una llarga història i un grup de seguidors entusiasta que es manté amb el pas del temps, però això no vol dir que estiguin mancats de crítica. El llibre "La física de Star Trek" va ser escrit per un Treki declarat, Lawrence M. Krauss, i va esdevenir best-seller als Estats Units, amb més de 200.000 còpies venudes (1), malgrat revelar i discutir les nombroses falles i impossibilitats científiques de les diverses sèries, començant pel fet que se senten les explosions en l'espai i en el mateix moment en que es veu l'explosió! Doncs bé, sembla que cal afegir un altre errada, aquesta vegada de tipus psicològic a l'haver de la sèrie.

El primer cop que vaig llegir que la racionalitat sense emocions no funciona va ser en el conegut llibre d'Antonio Damasio "L'error de Descartes" (2). Damasio exposa el cas de Phineas Gage i d'altres pacients amb lesions cerebrals per demostrar que la pèrdua de la capacitat de sentir emocions no ens converteix en super-pensadors super-eficients, sinó que ens impossibilita per funcionar, fins i tot per prendre decisions elementals. Segons Damasio, les emocions i els sentiments no s'oposen a, contradiuen o dificulten el raonament sinó que en són el suport necessari. Dit d'una altra manera, sense emocions no ens convertiríem en mestres dels escacs, no podríem decidir quina jugada executar.


El següent pas en aquesta línia el vaig donar de la mà del gran Stanley I. Greenspan, el creador del model DIR (model basat en el desenvolupament, les diferències individuals i les relacions (sempre m'ha costat de traduir l'expressió original "Developmental, Individual Difference, Relationship-based Model") i la teràpia de Floortime (mai no he aconseguit traduir Floortime de forma elegant, més o menys "joc a terra"). Greenspan parteix del que ell anomena la hipòtesi de la diatesi afectiva en els nens amb trastorns de l'espectre autista i altres trastorns del desenvolupament (3, 4):

"els nens amb trastorns de l'espectre autista poden perdre, per raons biològiques i de forma característica, una capacitat crítica del desenvolupament, la capacitat de connectar l'afecte o la intencionalitat amb les capacitats de planificació i seqüenciació motrius, així com la formació de símbols i, per tant, els és difícil participar en les interaccions recíproques més llargues, tan necessari per al desenvolupament del pensament creatiu i les habilitats socials d'alt nivell". 

Com Greenspan no es cansava de repetir: l'afecte empeny i guia el desenvolupament cognitiu ("affect drives cognition):

Fins ara tenim una evidència clínica de la importància de les emocions per al raonament i una hipòtesi que sempre m'ha semblat versemblant sobre la importància de l'afecte i els sentiments per al desenvolupament intel·lectual, però Seth Duncan i Lisa Feldman Barrett: 

"[...] suggereixen que l'afecte satisfà la definició tradicional de "cognició" de tal manera que la distinció afecte-coneixement és fenomenològica, més que ontològica. [Els autors] expliquen que la distinció afecte-cognició no es manté en el cervell humà, i discuteixen els mecanismes neuronals pels quals l'afecte influencia el processament sensorial. Com a resultat d'aquesta modulació sensorial, l'afecte realitza diverses funcions bàsiques "cognitives" i sembla ser necessari per a l'experiència normal de la consciència, la fluïdesa del llenguatge i la memòria." (5)

La teoria Bio<->Psicologia de Xarxes de Warren Tryon incorpora el resultat de Duncan i Feldman que les xarxes neuronals que intervenen en les emocions es troben extensament entrellaçades amb les que intervenen amb les cognicions i manté que no són possibles ni les cognicions sense emocions ni les emocions sense cognicions (6). Tryon aprofita aquest principi per explicar un fet de la vida quotidiana: la hipocresia que permet a persones normals mantenir determinades creences i pràctiques que les contradiuen sense sofrir per aquesta contradicció:

"Per exemple, com és possible que bona gent, que creuen fermament en el credo i la constitució americans segons els quals tots els homes són creats iguals i amb drets inalienables puguin participar en formes de racisme extrem, com les que practicaven obertament no fa tant respectats senyors blancs del sud i encara practiquen en menor mesura moltes persones avui? O, com és que els bons ciutadans alemanys podien donar suport a la persecució d'Hitler dels Jueus?


De la mateixa manera, com pot viure certa gent còmodament amb l'evidència negativa massiva contra el que fan a la feina o com viuen les seves vides? Per exemple, com poden viure tranquil·lament els executius de les empreses de tabac i les seves famílies sabent que fumar causa càncer de pulmó a tot el món? Com ho fan els executius de les companyies petrolieres i les seves famílies per viure còmodament amb la mineria i la crema de combustibles fòssils a la llum del canvi climàtic i la devastació que causarà?" (7)

Duncan i Barrett (5) suggereixen que l'afecte nuclear pot ser una característica central o una característica de rerafons de la consciència, depenent d'on i com s'aplica l'atenció" (p 1,202). Tryon utilitza aquesta observació, juntament amb el principi que l'afecte pot ser entès com una forma de cognició per avançar en la comprensió de com cognició i afecte interactuen per produir el comportament.

Segons Tryon, les emocions poden estar en primer pla, al rerafons, o en algun punt del mig. Quan estan en primer pla, en som conscients, la gent que ens envolta les reconeix i tots reaccionem i actuem sabem que les emocions ens condicionen. Quan estan al rerafons, no en som conscients i en particular no som conscients de com continuen determinant, en gran part, el nostre comportament, perquè ho fan mitjançant un mecanisme que té un nom en anglès que no sé si puc traduir: "Truthiness" (veridicícia?). Aquesta expressió la va inventar i utilitzar per primer cop Stephen Colbert en el primer episodi de l'Informe Colbert amb el sentit d'una veritat que coneixem de manera intuïtiva, perquè la sentim correcte, al marge de l'evidència, lògica, examen intel·lectual o comprovació dels fets. D'acord amb el caràcter satíric del programa, Colbert va utilitzar l'expressió per a referir-se per exemple al convenciment que va portar George W. Bush a iniciar la guerra d'Irak (8). 

La "truthiness" es dóna quan emocions inconscients de rerafons interactuen amb les cognicions, perquè llavors podem confondre com volem que siguin les coses amb com són realment. El problema és que com que les emocions són inherentment irracionals, les posicions a les que donen suport també poden ser també irracionals.

Quan disputem aquestes posicions irracionals, l'ira és la reacció ràpida i principal. Qualsevol de nosaltres es pot enfadar quan ens trobem prou frustrats per una discussió difícil i prolongada, però en el cas de la "truthiness", l'ira apareix amb una extraordinària facilitat quan ens neguen o discuteixen el nostre punt de vista. I generalment, cap quantitat de proves ens convenç que estem equivocats.

Hi ha dues maneres de saber si les actituds i opinions d'una persona es basen en "truthiness". La primera pista és que no les podem modificar gens ni mica malgrat l'evidència que puguem presentar en contra, per més extensa i convincent que pugui ser. La segona pista és que quan la persona no pot convèncer d'altres que la seva opinió o actitud és la correcte, ràpidament s'enfada.

Emocions i cognicions van juntes en el cervell i en la ment, i com tot en aquesta vida, això té aspectes positius i negatius. El benefici psicològic de la truthiness és que permet a les persones viure molt còmodament amb determinades contradiccions (Tryon diu hipocresia) perquè modifica o crea fets per encaixar-los i donar suport als sentiments, desitjos i crences existents. No hi ha doncs una lluita constant per evitar que material inconscient arribi a la consciència com en el cas de la negació. És molt més fàcil viure amb Truthiness què amb una constant negació defensiva. El perjudici és evident.

Referències

[1] Wikipèdia: The Physics of Star Trek, recuperat el 31 de març de 2015.
[2] Antonio Damasio (1994). Descartes' Error: Emotion, Reason, and the Human Brain. . Putnam Publishing.
[3] Stanley I. Greenspan (1997). The growth of the mind and the endangered origins of intelligence. Reading, MA: Addison W esley Longman.
[4] Stanley I. Greenspan (2001). The affect diathesis hypothesis:The Role of Emotions in the Core Deficit in Autism and in the Development of Intelligence and Social Skills. Journal of Developmental and Learning Disorders, Volume 5.
[5] Seth Duncan and Lisa Feldman Barrett (2007). Affect is a form of cognition: A neurobiological analysis. Cogn Emot. 2007 September ; 21(6): 1184–1211.
[6] Warren W. Tryon (2014). Cognitive Neuroscience and Psychotherapy: Network Principles for a Unified Theory. New York: Academic Press. 
[7]  Warren W. Tryon (2015). Living Comfortably with Hypocrisy and Negative Evidence. Post published by Warren W Tryon Ph.D. on Mar 22, 2015 in The Missing Link.
[8]  Wikipedia: Truthiness, recuperat el 2 d'abril de 2015.