Telepatia: arriba la capacitat de llegir el pensament

Versión en español

Veure les imatges que passen pel cervell, els somnis, allò que imaginem... Llegir les paraules que pensem... Enviar-les a un altre cervell... Moure un dit d'una altre persona amb el nostre pensament...

En els últims anys s'han produït un seguits dels avenços més increïbles en tota la història de la psicologia, de la ciència, de la tecnologia i potser de la història de la humanitat.

L'any 2011, Shinji Nishimoto, An T. Vu, Thomas Naselaris, Yuval Benjamini, Bin Yu i Jack L. Gallant, investigadors de la UC Berkeley, varen aconseguir descodificar i reconstruir experiències visuals dinàmiques de les persones - en aquest cas, tràilers de pel·lícules de Hollywood mitjançant tècniques d'imatges per ressonància magnètica funcional (fMRI) i de models computacionals (1). Fins ara, la tecnologia només pot reconstruir imatges que les persones ja han vist, però els investigadors creuen que aquest avenç obre el camí per a la reproducció de les imatges i visions que tenim dins dels nostres caps i que ningú més no veu, com els somnis i els records. Dit d'una manera més clara i entenedora: els investigadors van aconseguir veure i reproduir imatges directament del cervell dels subjectes. El vídeo següent mostra la reconstrucció de diverses imatges. Tinguem present que aquest és un primer pas, queda gaire lluny el moment en que puguem veure i filmar allò que passa dintre del cap de qualsevol persona?

Aquesta no és l'única experiència de diguem-ne parapsicologia neurocomputacional. L'any 2012, Stéphanie Martin, Peter Brunner, Chris Holdgraf, Hans-Jochen Heinze, Nathan E. Crone, Jochem Rieger, Gerwin Schalk, Robert T. Knight i Brian N. Pasley varen aconseguir identificar algunes paraules pensades per un grup de subjectes (2, 3). "Quant llegim el text en un diari o d'un llibre, sentim una veu dins del nostre cap", diu Brian Pasley de la Universitat de Califòrnia, Berkeley. "Estem intentant descodificar l'activitat cerebral relacionada amb aquesta veu per crear una pròtesi mèdica que permeti que algú que està paralitzat parli." Pasley i el seu equip ja han donat el primer pas. Primer varen registrar senyals elèctric provinents dels cervells d'una sèrie de voluntaris mentre escoltaven determinades paraules. Després van aparellar aquests registres amb paraules que els voluntaris pensaven, sense necessitat de sentir-les. Ara estem parlant d'algunes poques paraules, després d'un procés sofisticat de preparació de l'algoritme de reconeixement, però algú dubte que arribarem a escoltar el pensament? 

Però la cosa no acaba aquí. En un altre estudi innovador, Carles Grau, Romuald Ginhoux, Alejandro Riera, Thanh Lam Nguyen, Hubert Chauvat, Michel Berg, Julià L. Amengual, Alvaro Pascual-Leone i Giulio Ruffini aconseguiren enviar correctament les paraules "hola" i "Ciao" de cervell a cervell mitjançant la connexió d'un electroencefalograma (EEG) a Internet i amb tecnologia d'estimulació magnètica transcranial (TMS) (4). Alvaro Pascual-Leone explica: "Volíem saber si es podia establir una comunicació entre dues persones mitjançant la lectura de l'activitat cerebral d'una persona i la injecció de l'activitat cerebral en una segona persona, i fer-ho a grans distàncies físiques mitjançant l'aprofitament de les vies de comunicació existents", si "podríem desenvolupar un experiment que evités la part de veu o de tecleeig d'Internet i establir una comunicació directa de cervell a cervell entre subjectes situats lluny l'un de l'altre, des de l'Índia i França" La resposta va ser "sí ".

Un altre grup d'investigadors han aconseguit el que creuen que és la la primera interfície cerebral entre humans no invasiva que va permetre a un investigador enviar via Internet un senyal des del seu cervell i moure la mà d'un altre investigador (5). Mitjançant enregistraments elèctriques del cervell i una forma d'estimulació magnètica, Rajesh Rao va enviar un senyal del seu cervell a Andrea Stocco a l'altra banda del campus de la Universitat de Washington, fent que el dit de Stocco es mogués per un teclat. Rao mirava una pantalla d'ordinador i jugava a un videojoc senzill amb la seva ment. Quan se suposava que havia de disparar un canó contra un objectiu, es va imaginar movent la seva mà dreta (amb cura de no moure realment la seva mà), fent que un cursor cliqués el botó de "disparar". Gairebé instantàniament, Stocco, que portava auriculars amb cancel·lació de soroll i no estava mirant cap pantalla d'ordinador, va moure involuntàriament el seu dit índex dret per prémer la barra d'espai del teclat al davant d'ell, com per disparar el canó. Stocco va comparar la sensació de la seva mà movent-se involuntàriament a la d'un tic nerviós. "L'Internet era una manera de connectar els ordinadors, i ara pot ser una manera de connectar els cervells", va dir Stocco. "Volem aprofitar el coneixement d'un cervell i transmetre'l a un altre."

Amb aquests experiments, la psicologia i el món han canviat, però cap a on? 

Crec que tot allò que realment funciona es pot utilitzar per a bé i es pot utilitzar per a mal, i aquests tecnologies funcionen. Puc imaginar infinitat d'aplicacions positives d'aquestes noves tecnologies i dels refinaments que es produiran amb tota seguretat en el futur: persones paralitzades parlaran, persones sordes escoltaran, ens comunicarem instantàniament uns amb els altres i potser podrem resoldre més fàcilment conflictes que ara semblen irresolubles, podrem conèixer el pensament i la vida interior de persones amb trastorns mentals o discapacitat intel·lectual, podrem ensenyar i aprendre més ràpidament i amb menys esforç, podrem manipular estris a distància, potser ens podrem connectar i comunicar amb sistemes cada vegada més sofisticats d'intel·ligència artificial...

Però també puc imaginar noves formes d'abús facilitades per aquestes mateixes tecnologies: invasió de la intimitat, forçar pensaments en una altre persona, obligar a cometre determinades accions, publicitat amb capacitat augmentada d'influència, comunicar-nos instantàniament uns amb els altres per planificar delictes i millorar l'eficàcia de xarxes terroristes i criminals, desenvolupar noves formes de tortura...

Acabaré tanmateix amb una idea que m'acompanya des de fa molts anys. L'any 1983, Peter Russell va publicar "El cervell global" (6) i el 1993 Gregory Stock "Metaman" (7). Ambdós descriuen la pròxima etapa de l'evolució: la unió de tots els éssers humans (ja posats, podem afegir-hi les intel·ligències artificials de la singularitat que s'atansa (8)) en un superorganisme auto-organitzat, intel·ligent, potser conscient, creat per la intercomunicació instantània dels cervells humans i artificials mitjançant les tecnologies de la comunicació i de la informació. Fantasia? Per a un amant de la ciència ficció de tota la vida, una possibilitat.

Referències

[1] Shinji Nishimoto, An T. Vu, Thomas Naselaris, Yuval Benjamini, Bin Yu & Jack L. Gallant (2011). Reconstructing visual experiences from brain activity evoked by natural movies. Curr Biol. 2011 October 11; 21(19): 1641–1646. Podeu consultat la web del laboratori aquí.
[2]. Brian N. Pasley, Stephen V. David, Nima Mesgarani, Adeen Flinker, Shihab A. Shamma, Nathan E. Crone, Robert T. Knight, Edward F. Chang (2012). Reconstructing Speech from Human Auditory Cortex. PLoS Biology, Volume 10, Issue 1. 
[3] Stéphanie Martin1, Peter Brunner, Chris Holdgraf, Hans-Jochen Heinze, Nathan E. Crone, Jochem Rieger1, Gerwin Schalk, Robert T. Knight1, i Brian N. Pasley (2014). Decoding spectrotemporal features of overt and covert speech from the human cortex. Frontiers in Neuroengineering, Vol. 7, 14 
[4] Carles Grau, Romuald Ginhoux, Alejandro Riera, Thanh Lam Nguyen, Hubert Chauvat, Michel Berg, Julià L. Amengual, Alvaro Pascual-Leone, Giulio Ruffini. Conscious Brain-to-Brain Communication in Humans Using Non-Invasive Technologies. PLoS ONE, 2014; 9 (8). Podeu consultar la web del laboratori aquí.
[5] Rajesh P. N. Rao, Andrea Stocco, Matthew Bryan, Devapratim Sarma, Tiffany M. Youngquist, Joseph Wu i Chantel S. Prat (2014) A Direct Brain-to-Brain Interface in Humans. PLoS ONE 9(11): e111332. doi:10.1371/journal.pone.0111332
[6] Peter Russell (1983). The Global Brain: speculations on the evolutionary leap to planetary consciousness. Los Angeles: JP Tarcher.
[7] Gregory Stock (1993). Metaman: The Merging of Humans and Machines into a Global Superorganism. Simon & Schuster.
[8] Wikipedia: Technological singularity. Recuperat d'Internet el 26 de febrer de 2015.