Neurociència cognitiva i psicoteràpia

Version en español

Acabo de llegir el llibre que he esperat durant 40 anys, des que vaig acabar els meus estudis de psicologia: Cognitive Neuroscience and Psychotherapy: Network Principles for a Unified Theory de Warren W. Tryon, Ph.D., ABPP, publicat per Academic Press el 22 de mars de 2014 (podeu veure’n l’índex aquí). Crec que sempre he tingut una mica de dubtes sobre l’estatus científic de la psicologia, però és que amb l’edat i l’experiència cada vegada ho tinc menys clar i cada vegada temo més que la psicologia acabi desapareixent en favor de la psiquiatria i els seus fàrmacs i la neurologia amb els seus avenços espectaculars. 

Aparentment, no estic sol en les meves preocupacions. Tryon planteja que la psicologia té almenys tres problemes explicatius principals:

• Continua formant i promovent escoles de pensament separades que treballen aïllades una de l’altre o una contra l’altra,
• Cada escola defensa els seus conceptes i vocabulari, la qual cosa contribueix a fracturar la identitats dels psicòlegs i afavoreix la proliferació de petits grups d’interès, però cap d’elles pot proporcionar la perspectiva global capaç de transformar la psicologia en una ciència madura,
• Les diferents miniteories prometen informació sobre els mecanismes de funcionament però només aporten explicacions funcionals. Això permet que les diferents teories romanguin separades i impedeix que conflueixin.

Si passem de la teoria a la pràctica, ens trobem per exemple amb més 500 tipus de teràpies diferents de les quals potser més de 150 tenen algun tipus d’evidència científica al darrera. Clarament, ningú no pot aprendre 150 tipus diferents de teràpies ni estar-ne familiaritzat amb més de 500. Per si n’hi hagués poc, no tots els psicoterapeutes estan disposats a abandonar les seves pràctiques en funció de l'evidència ni creuen que la pràctica clínica s'hagi de restringir a les teràpies amb evidència empírica. Jo afegeixo un quart problema a la psicoteràpia i és que la recerca em sembla molt més confusa del que normalment es diu i potser la situació està més propera del veredicte de l’ocell Dodo (1). A més, sabem molt poc de perquè funcionen les psicoteràpies que funcionen. Per exemple, la teràpia cognitivo-conductual té un nivell de suport comparativament alt, però una de les seves premisses, que els pensaments precedeixen i causen les emocions i les conductes s’ha demostrat repetidament fals (2). 

La solució que Tryon proposa passa per una proposta d’unificació teòrica de la psicologia que es tradueix també en un camí per a la unificació de la psicoteràpia. No està malament!

Concretament, Tryon proposa una Teoria Bio <-> Psicologia de Xarxes en base a un model genèric connexionista de xarxes neuronals amb processament distribuït en paral·lel (XNC-PDP), amb 4 principis nuclears que argumenta que estan a bastament referendats per la recerca i 8 principis complementaris que es deriven dels anteriors, en el sentit que si els primers són certs, els altres també ho són necessàriament.

Model genèric connexionista de xarxes neuronals amb processament distribuït en paral·lel. Els psicòlegs conductistes postulaven un model basat en estímuls i respostes, S -> O, entre els quals hi havia una caixa negre, un organisme que o no interessava o al que no es podia accedir. És bo veure el camí recorregut i per això incloc una cita del mateix Skinner (3):

En relació amb el comportament en tant que dada científic pel seu propi dret i en procedir a examinar-lo de conformitat amb les pràctiques científiques establertes, un naturalment no espera trobar-se amb neurones, sinapsis, o qualsevol altre aspecte de l'economia interna de l'organisme. Les entitats d'aquest tipus es troben fora del camp del comportament tal com com es defineix aquí.

Els psicòlegs cognitius varen expandir el model afegint-hi un organisme que processava i transformava la informació dels estímuls per donar lloc a una resposta. El nou model és representava com a S -> O -> R, encara que tampoc es pot considerar el model tant nou ja que va ser introduït per Robert S. Woodworth en la segona edició de "Psychology", l'any 1929 (4).

El model genèric connexionista de xarxes neuronals amb processament distribuït en paral·lel es pot començar a entendre a partir d’un simplicació com la que es pot veure a la figura següent:

Aquesta figura mostra la doble generalització del model S -> O -> R model. El processament en paral·lel implica tres models S -> O -> R. El processament distribuït implica que cada nòdul del nivell S es connecta amb tots els nòduls del nivell O i tots els del nivell O es connecten amb tots els del nivell R.

La figura 1 és molt important. És una representació simplificada de la unitat bàsica de la ment, en el mateix sentit que S -> R representava la unitat bàsica del comportament dels organismes. Tots els elements de la ment es basen en l’activació de xarxes neuronals. Aquesta afirmació sembla molt rotunda i arriscada, però en realitat és bastant evident. En quina altre cosa es pot basar la ment si no és en xarxes neuronals? La novetat és que actualment podem veure, descriure, manipular i simular les xarxes neuronals, i això fa que l’afirmació tingui un valor explicatiu real i no merament especulatiu.

Tryon comença directament amb la idea que cognicions, emocions i conductes són elements similars, intrínsecament imbricats i simultanis en les xarxes neuronals, estretament lligats a les conductes per múltiples connexions i feed-backs. Aquest fet té conseqüències importants per a la unificació de la psicoteràpia. La figura següent il·lustra aquesta situació: 

És difícil parlar de Cognitive Neuroscience and Psychotherapy sense caure en el pecat dels cartògrafs de Jorge Luis Borges, que varen acabar fent un mapa de l’Imperi tant gran com el mateix Imperi i que per tant no servia per a res (5). No puc recórrer el munt d’idees, argumentacions i referències del llibre sense pràcticament copiar-lo. Ja des d’ara, doncs, recomano al lector d’aquest blog que el llegeixi directament, malgrat el preu i les seves 678 pàgines. Però aquest és un primer apunt, i ja tindré ocasió de desenvolupar molts altres temes en apunts posteriors. 

A continuació presento una llista dels principis de la teoria, però només en descriuré aquí el primer. Finalment, recolliré algunes consideracions sobre la unificació de la psicologia i de la psicoteràpia. 

Principis fonamentals

Principi 1: Processament inconscient via la Cascada en Xarxa
Principi 2: Aprenentatge i memòria
Principi 3: Transformació
Principi 4: Activació i reactivació

Corol·lari de principis de la xarxa

Principi 5 Priming
Principi 6: Tancament de patrons tot/part
Principi 7: Consonància i dissonància
Principi 8: Inducció de dissonància i reducció
Principi 9: Superposició de memòries
Principi 10: Formació de prototipus
Principi 11: Degradació gràcil
Principi 12: Processament de dalt a baix i de baix a dalt

Principi 1: Processament inconscient via la Cascada en Xarxa

La immensa majoria d'activitats cognitives es produeixen en xarxes neuronals que operen fora de la consciència.

La cascada d'activació a través de múltiples capes de xarxes neuronals constitueix l'origen i la gènesi de totes les explicacions possibles des la Teoria Bio <-> Psicologia de Xarxes. L'activació en el model genèric XNC-PDP comença en la capa superior (S) de forma automàtica, determinista i inconscient i s'estén a través de la capa o les capes intermèdies (O) fins arribar a la capa de respostes (R). La cascada d'activació és una generalització de la forma com els impulsos neuronals es propaguen al llarg de l'axò i consisteix en una multiplicitat d'impulsos neuronals que recorren els axons de moltes neurones i arriben a moltes sinapsis de moltes altres neurones.

Cada cicle de cascada d'activació té sempre dues conseqüències causals: l'aprenentatge mediat per la plasticitat depenent de l'experiència i la formació de memòries, que constitueix el principi 2, i la transformació, que constitueix el principi 3.

Tryon insisteix que no hi ha res en els models de XCN que impliqui o requereixi la consciència: els processos de la cascada d’activació són automàtics i mecànics, com ho és el de transmissió nerviosa per un axó. Això fa de la ment un procés bàsicament inconscient, la qual cosa té dues conseqüències importants. En primer lloc, donar primacia a l’inconscient obre la porta a explicar la consciència. No ho diu Tryon, però en aquest sentit trobo que encaixa l’anàlisi del sentit del “jo” de Bruce Hood, en un llibre del que intentaré parlar en algun proper apunt (6). En segon lloc, reconèixer que la ment és en gran part inconscient tendeix un pont entre la psicoanàlisi i la psicologia científica que cal recórrer per aconseguir l’unificació teòrica en psicologia i psicoteràpia. 

Les implicacions clíniques del processament inconscient de les cascades de xarxa són múltiples i importants. Tryon recorda que el concepte d'inconscient precedeix en la filosofia i en la psicologia a Freud, i que mentre que la psicoanàlisi depèn del concepte d'inconscient, aquest concepte no la requereix necessàriament. Tryon repassa l'evidència que nega moltes de les afirmacions clàssiques de la psicoanàlisi, per exemple el paper de les fantasies sexuals inconscient i en particular l'absència generalitzada de la subdstitució de símptomes. Tanmateix, l'insight formulat com a consciència plena (psyhcological mindedness) és un objectiu legítim dels psicoterapeutes de qualsevol tendència. Altres implicacions inclouen el processament simultani d'emocions, cognicions i conductes, el perquè el processament sovint no és racional, la generació automàtica de sentiments i una millor comprensió de com les emocions distorsionen les cognicions.

En definitiva, la Teoria Bio <-> Psicología de Xarxes dóna molts motius perquè tots els psicoterapeutes reconeguin formalment la importància del processament inconscient. Ja no hi ha motius ni raons suficients per ignorar l'inconscient i per promoure escoles terapèutiques separades sobre la seva base.Amb el risc de fer el mapa massa gran, aniré redactant més apunts descrivint els diferents principis de la teoria de la Teoria Bio <-> Psicología de Xarxes i de moltes implicacions que se’n deriven segons Tryon. Però m’agradaria acabar amb una crida a intentar confluir a partir d’allò que les teories tenen de millor, de més recent i de millor investigat, no d’allò que les separa a partir de les afirmacions més extremes i absurdes qua han mai produït, a partir dels elements que fan realment funcionin, no de les pròpies explicacions funcionals que sovint s’han demostrat inadequades. No val la pena intentar-ho?

Referències

[1] Dodo bird verdict. Article de Wikipedia, modificat el 9 de febrer de 2015. 
[2] Per exemple: DeRubeis R.J., Evans M.D., Hollon S.D., Gaivey M.J., Grove W.M., Tuason V.B. How does cognitive therapy work? Cognitive change and symptom change in cognitive therapy and pharmacotherapy for depression. Journal of Consulting and Clinical Psychology. 58:862-869. 
[3] BF. Skinner (1938). The behavior of organisms: an experimental analysis. Oxford, England: Appleton-Century, p. 418. 
[4] Robert S. Woodworth, Article de Wikipedia, modificat el 5 de febrer de 2015.
[5] Jorge Luis Borges (1960). Del rigor en la ciencia. El hacedor. 
[6] Bruce Hood (2013). The Self Illusion: How the Social Brain Creates Identity. Londres. Constable & Robinson Ltd.