Em dic Josep Lluís Ortega. Vaig acabar els meus estudis de psicologia l'any 1976 a Barcelona i m'agrada, m'apassiona seguir l'evolució de la psicologia i ser testimoni d'avenços que quan estudiava no podia somiar. Des de l'any 1978 visc a Andorra i des de fa uns anys tinc la nacionalitat andorrana.
La meva pràctica professional és limitada però m'ha posat en contacte amb persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns del neurodesenvolupament en general, incloent els trastorns de l'espectre autista, de totes les edats, i amb persones que han rebut diagnòstics psiquiàtrics com esquizofrènia, trastorn bipolar, trastorn límit de la personalitat, trastorn obsessiu-compulsiu, depressió, trastorns d'ansietat, abús de substàncies... No em moc en cercles acadèmics, però durant quasi 40 anys crec que he llegit prou com per adquirir una perspectiva que em permet reconèixer les novetats importants, en el sentit que transformen la psicologia com a ciència i com a pràctica en quelcom de diferent d'allò que vaig estudiar.
Escric aquest blog per compartir les novetats en psicologia o que tenen a veure amb la psicologia que he conegut i que m'han entusiasmat i impressionat fins al punt que em fan replantejar com veig les coses i com actuar professionalment, de vegades que crec que canviaran el món. Espero que el lector trobi aquests apunts almenys interessants i que trobi en ells una oportunitat de reflexió com la que jo he trobat.
Estic casat i enamorat de la meva dona, tinc dos fills adoptats, em considero un ciutadà del món en el sentit polític i militant del terme, m'interessen tot de propostes polítiques que gairebé mai veig recollides pels partits polítics, sobre tot les que tenen a veure en promoure la participació dels ciutadans en la governança i la presa de decisions, m'agrada la ciència ficció, que llegeixo des que tinc memòria, sóc professor de ioga i darrerament practico també Qi Gong i Tai Txi Txuan (versió Yang Lu Txan), jugo al go bastant malalment i al bridge encara pitjor, confesso que segueixo algunes sèries de televisió i que m'agrada llegir els còmics de Conan.
Andorra la Vella, 15 de febrer de 2015
La meva pràctica professional és limitada però m'ha posat en contacte amb persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns del neurodesenvolupament en general, incloent els trastorns de l'espectre autista, de totes les edats, i amb persones que han rebut diagnòstics psiquiàtrics com esquizofrènia, trastorn bipolar, trastorn límit de la personalitat, trastorn obsessiu-compulsiu, depressió, trastorns d'ansietat, abús de substàncies... No em moc en cercles acadèmics, però durant quasi 40 anys crec que he llegit prou com per adquirir una perspectiva que em permet reconèixer les novetats importants, en el sentit que transformen la psicologia com a ciència i com a pràctica en quelcom de diferent d'allò que vaig estudiar.
Escric aquest blog per compartir les novetats en psicologia o que tenen a veure amb la psicologia que he conegut i que m'han entusiasmat i impressionat fins al punt que em fan replantejar com veig les coses i com actuar professionalment, de vegades que crec que canviaran el món. Espero que el lector trobi aquests apunts almenys interessants i que trobi en ells una oportunitat de reflexió com la que jo he trobat.
Estic casat i enamorat de la meva dona, tinc dos fills adoptats, em considero un ciutadà del món en el sentit polític i militant del terme, m'interessen tot de propostes polítiques que gairebé mai veig recollides pels partits polítics, sobre tot les que tenen a veure en promoure la participació dels ciutadans en la governança i la presa de decisions, m'agrada la ciència ficció, que llegeixo des que tinc memòria, sóc professor de ioga i darrerament practico també Qi Gong i Tai Txi Txuan (versió Yang Lu Txan), jugo al go bastant malalment i al bridge encara pitjor, confesso que segueixo algunes sèries de televisió i que m'agrada llegir els còmics de Conan.
Andorra la Vella, 15 de febrer de 2015
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada